Inauguració: dissabte 5 de març a les 12.00 hores amb la col·laboració de Lacabra Beer.

Dissabte 5 de març a les 12.00 hores taller de creativitat infantil "Els ous de Pasqua" a càrrec de l'Associació Vent de Llevant.

Inauguración: sábado 5 de marzo a las 12.00 horas con la colaboración de Lacabra Beer.

Sábado 5 de marzo a las 12.00 horas taller de creatividad infantil "Els ous de Pasqua" a cargo de la Associació Vent de Llevant. 

Del 5 de març a l'1 de maig
Mostra d'art i creativitat
El Convent, Espai d'art
Vila–real, Castelló

Del 5 de marzo al 1 de mayo
Muestra de arte i creativitad
El Convent, Espai d'art
Vila–real, Castellón

logo_test     logo_convent     logo_ajuntament

Ella no pot parar de moure’s. Les seues mans, inquietes i persistents, agafen amb força un pinzell i comença la màgia. És difícil seguir-li la mirada, i el seu pensament va més ràpid que els traços. Sempre alerta, va captant l’essència d’aquelles persones que ella decideix immortalitzar. Afortunats els que vam poder observar-nos i reconéixer-nos a través dels seus ulls. Ella pateix i estima i sent el mateix que els seus retratats. “He intentat capturar el que pensaven, sentien o s’imaginaven. Alguns ploraven, però també hi havia molts que reien.”

Ella no puede parar de moverse. Sus manos, inquietas y persistentes, cogen con fuerza un pincel y comienza la magia. Es difícil seguirle la mirada, y su pensamiento va más rápido que sus trazos. Siempre alerta, va captando la esencia de aquellas personas que ella decide inmortalizar. Afortunados los que pudimos observarnos y reconocernos a través de sus ojos. Ella sufre y ama y siente lo mismo que sus retratados. “He intentado capturar lo que pensaban, sentían o imaginaban. Unos lloraban, pero también había muchos que reían.”

Cintia Ramírez

Vicente Tirado (1967, Castelló de la Plana) dirigeix l’atenció, mitjançant els seus treballs fotogràfics, al paisatge com a símptoma del context social i econòmic del nostre temps. El territori convertit en la principal matèria primera de la qual obtenir riquesa, a vegades mitjançant l’explotació directa dels seus recursos i altres per l’apropiació dels seus valors simbòlics, com a promesa d’unes determinades qualitats amb què avalar la venda de productes.

Vicente Tirado (1967, Castellón de la Plana) dirige la atención, mediante sus trabajos fotográficos, al paisaje como síntoma del contexto social y económico de nuestro tiempo. El territorio convertido en la principal materia prima de la que obtener riqueza, a veces mediante la explotación directa de sus recursos y otras por la apropiación de sus valores simbólicos, como promesa de unas determinadas cualidades con las que refrendar la venta de productos.

José Luis Pérez Pont

«La curiositat va matar el gat», no obstant això és la clau del coneixement. Quan poses un peu a l'estudi de Cohete Fernández (Múrcia, 1989) es despleguen els interrogants, un carnestoltes grotesc d'objectes recorden l'art naïf d'Antonio Ligabue. Pateix de Diògenes o és una comediant? Ni tan sols ho sap, diu «no sé», però, també diu «m'agrada». Desastrosament ordenada, la cambra recull una infinitat de coses dispars, plantes, porcellanes, espills, monges fotografiades, llibres estranys, antiguitats, peces del fem i un gat sense pèl. Un festí coratjós d'objectes disposats per a agradar arrepleguen la lletjor de la millor manera possible i en compte de repercutir pertorbadors, et fan sentir confortable, com si de la sala d'estar d’El Bosco es tractara, un lloc on poder relaxar-se sense deixar de guaitar els perills de la carn.

«La curiosidad mató al gato», sin embargo es la clave del conocimiento. Cuando pones un pie en el estudio de Cohete Fernández (Murcia, 1989) se despliegan los interrogantes, un carnaval grotesco de objetos recuerdan el arte naif de Antonio Ligabue. ¿Sufre de diógenes o es una comediante? Ni siquiera lo sabe, dice , «no sé», pero también, dice «me gusta». Desastrosamente ordenada, la estancia recoge un sin fin de cosas dispares, plantas, porcelanas, espejos, monjas fotografiadas, libros extraños, antigüedades, piezas de la basura y un gato sin pelo. Un festín bizarro de objetos dispuestos para agradar recogen la fealdad de la mejor manera posible y en vez de repercutir perturbadores, te hacen sentir confortable, como si de la sala de estar del Bosco se tratara, un lugar donde poder relajarse sin perder de vista los acechantes peligros de la carne.

Letícia Marrades

En procurar-se el nom de la marca líder en la codificació cromàtica corporativa, Felipe Pantone deixa constància del seu interés per reflexionar sobre els processos homologadors de la comunicació global. Indaga en el potencial subversiu de minar els llenguatges artístics, científics i electrònics practicant la hibridació, apostant per la impuresa i el contagi de mitjans tipogràfics, figuratius i abstractes.

Al agenciarse del nombre de la marca líder en la codificación cromática corporativa, Felipe Pantone deja constancia de su interés por reflexionar sobre los procesos homologadores de la comunicación global. Indaga en el potencial subversivo de minar los lenguajes artísticos, científicos y electrónicos practicando la hibridación, apostando por la impureza y el contagio de medios tipográficos, figurativos y abstractos.

Anna Adell. Setdart

 

Borondo
Video intervenció urbana 2015

 

 

T-E-S-T 2015