PAULA PRATS
ÍS
ÍS

Del 7 de març
al 12 de abril de 2015
Mostra d'art i creativitat
El Convent, Espai d'art
Vila–real, Castelló

Del 7 de marzo
al 12 de abril de 2015
Muestra de arte i creativitad
El Convent, Espai d'art
Vila–real, Castellón

logo_test     logo_convent     logo_ajuntament

PAULA PRATS
ÍS

PAULA PRATS
ÍS

Quotidianitat, intimisme i delicadesa es reflecteixen en l’obra de la fotògrafa valenciana Paula Prats. Composicions, paisatges i retrats. L’artista plasma el seu entorn, les seues vivències i la seua pròpia realitat. Observar les seues fotografies és sentir i deixar-se transportar a un món màgic que ella mateixa ha recreat detenint el temps. Tot al seu voltant es ralentitza i brinda a l’espectador la possibilitat d’admirar els xicotets detalls que s’escapen en el dia a dia; minuciositat i preciosisme al servei de l’ull humà. Prats fa perceptible l’imperceptible, eleva la bellesa dels elements que conformen les seues imatges, ja siguen paisatges o no. Qualsevol objecte o situació resplendeix gràcies al seu objectiu.

La seua mirada és neta, senzilla i fresca. El seu treball és equilibrat i harmoniós, tot flueix amb naturalitat. Ofereix imatges fixes, estàtiques o en moviment, i en això es percep una certa inquietud cultural i vital. L’espectador sent i comparteix aquesta (micro)visió del món, en què els xicotets detalls enlluernen una càmera que reflecteix soledat, però també alegria de viure. Així, el seu treball denota innocència i puresa, les seues imatges no enganyen, no admeten manipulacions. Paula Prats captura el que sent: instants íntims. Poesia visual.

En la seua última sèrie “ÍS” s’endinsa en un món de blancs, quasi imperceptibles per a l’ull inexpert, i on ressalten encara més, si és possible, els detalls xicotets, com ara els tocs de color. En les seues imatges existeix la dualitat i l’ambigüitat, el que es veu i el que se sent davant de les seues fotografies no sempre és el mateix. “ÍS” no són només les sigles del país on es va originar la sèrie, Islàndia, sinó que en islandés significa ‘gel’, protagonista indiscutible d’aquest treball, en el qual es palpen les ganes de conéixer una cultura diferent i de viure-hi, així com la seua inquietud i vitalitat. Prats busca constantment l’experiència de la novetat i la necessitat d’atrapar-la en un instant. El viatge és una constant en la seua vida, viatge com a motor fonamental de la seua creativitat. Com ella mateixa diu, la seua obra retrata: “Gel, roques, cels, carretera, alguna figura, detalls…, tot notes de viatge d’un recorregut geogràfic i també temporal”. És un camí en què destaquen els paisatges limítrofs a la carretera. Quietud en moviment. Deambula i interactua directament amb l’entorn, un espai que ella mateixa altera amb la seua presència. S’intueix el seu mateix esdevenir. Busca i plasma una vivència sincera, en la qual descobreix la bellesa en les coses xicotetes. No pretén narrar el seu viatge ni contar-nos una història, només busca transmetre sensacions que ella mateixa ha arribat a experimentar i que li agradaria compartir. Commou i emociona gràcies a la senzillesa que s’entreveu en les seues sèries. En aquest sentit, és capaç de condensar en un sol colp de vista l’essència i la cultura de tot un país.

Les seues sèries no guarden relació les unes amb les altres però, instintivament, es complementen. La juxtaposició correlativa és inevitable. La suma de cada una d’aquestes ens mostra el macrocosmos de l’artista; s’associen i creen un marc de percepcions familiars als nostres ulls. D’altra banda, Prats ofereix un món envoltat de misticisme, on la llum juga un paper fonamental, aqueixa llum preferiblement natural, encara que últimament explora el flaix com una ferramenta més i l’utilitza sempre que ho considera necessari. L’artista obri l’objectiu a una infinitat de possibilitats i busca sensacions estètiques on la naturalitat i l’artificialitat contrasten a meravella. Prats construeix el seu propi estil, marcat per sensacions, i per a això se serveix dels efectes lumínics, es tracta del vehicle conductor que aconsegueix que les seues imatges tinguen una aura especial, màgica.

El secret del seu treball radica en la complicitat que estableix amb l’objectiu de la seua càmera, ja siga analògica o digital. A través de la seua mirada desvela els secrets millor guardats de la mateixa naturalesa. Neu, rens creuant la carretera sorpresos per un flaix, gel, fred, interiors, cotxes tapats per la nevada, roques, molsa, tot denota un afany per capturar l’essència de la vida. Transforma la quotidianitat en atemporal i la immortalitza. En definitiva, busca la màgia del moment, la genuïnitat dins de les coses ordinàries.

Aventurera i viatgera, les seues fotografies són records; crea memòria. Paula Prats sorprén amb una selecció d’imatges brillants, rutilants, fins i tot enlluernadores. Aconsegueix atrapar aquelles llums càlides, acollides sota l’agraït raig de sol, i també el reflex més fred, tant de dia com de nit, que contrasta i realça encara més si és possible el tractament estètic de la seua obra.

El treball de la valenciana s’entrecreua amb l’abstracció i el minimalisme. La seua intenció principal no és retratar res concret, tan sols capturar el moment. Els seus escenaris són espais oberts, buits i solitaris que inviten a reflexionar en silenci. Quietud i serenitat, Prats revela l’ànima de cada lloc, de cada objecte i de cada ésser.

Irene Gras Cruz

Cotidianeidad, intimismo y delicadeza se reflejan en la obra de la fotógrafa valenciana Paula Prats. Composiciones, paisajes y retratos. La artista plasma su entorno, sus vivencias y su propia realidad. Observar sus fotografías es sentir y dejarse transportar a un mundo mágico que ella misma ha recreado deteniendo el tiempo. Todo a su alrededor se ralentiza, brindando al espectador la posibilidad de admirar los pequeños detalles que se escapan en el día a día; minuciosidad y preciosismo al servicio del ojo humano. Prats hace perceptible lo imperceptible, eleva la belleza de los elementos que conforman sus imágenes, ya sean paisajes o no. Cualquier objeto o situación resplandece gracias a su objetivo.

Su mirada es limpia, sencilla y fresca. Su trabajo es equilibrado y armonioso, todo fluye con naturalidad. Ofrece imágenes fijas, estáticas o en movimiento, y en ello se percibe cierta inquietud cultural y vital. El espectador siente y comparte esa (micro)visión del mundo, donde los pequeños detalles deslumbran a una cámara que refleja soledad pero también alegría de vivir. Así, su trabajo denota inocencia y pureza, sus imágenes no engañan, no admiten manipulaciones. Paula Prats captura lo que siente: instantes íntimos. Poesía visual.

En su última serie “ÍS” se adentra en un mundo de blancos, casi imperceptibles para el ojo inexperto y donde resaltan aún más si caben los pequeños detalles, entre ellos los toques de color. Existe la dualidad y la ambigüedad en sus imágenes, lo que se ve y lo que se siente ante sus fotografías no siempre es lo mismo. “ÍS” no son solo las siglas del país donde se originó la serie, Islandia, sino que en islandés significa “hielo”, protagonista indiscutible de este trabajo. En él se palpan las ganas de conocer y vivir en una cultura diferente, su inquietud y vitalidad. Prats busca constantemente la experiencia de lo nuevo y la necesidad de atraparlo en un instante. El viaje es una constante en su vida, viaje como motor fundamental de su creatividad. Como ella misma dice, su obra retrata: “Hielo, rocas, cielos, carretera, alguna figura, detalles… todo notas de viaje de un recorrido geográfico así como temporal.” Es un camino en el que destacan los paisajes colindantes a la carretera. Quietud en movimiento. Deambula e interactúa directamente con su entorno, un espacio que ella misma altera con su presencia. Se intuye su propio devenir. Busca y plasma una vivencia sincera, en la que descubre la belleza en las pequeñas cosas. No pretende narrar su viaje ni contarnos una historia, solo busca transmitir sensaciones que ella misma ha llegado a experimentar y que le gustaría compartir. Conmueve y emociona gracias a la sencillez que se vislumbra en sus series. En este sentido, es capaz de condensar en un solo golpe de vista la esencia y cultura de todo un país.

Sus series no guardan relación unas con otras pero, instintivamente, se complementan. La yuxtaposición correlativa es inevitable. La suma de cada una de ellas nos muestra el macrocosmos de la artista; se asocian creando un marco de percepciones familiares a nuestros ojos. Por otro lado, Prats ofrece un mundo rodeado de misticismo, donde la luz juega un papel fundamental, esa luz preferiblemente natural aunque últimamente está explorando el flash como una herramienta más y que utiliza siempre que lo considere necesario. La artista abre su objetivo a un sin fin de posibilidades, buscando sensaciones estéticas y donde la naturalidad y artificialidad contrastan a las mil maravillas. Prats construye su propio estilo, marcado por sensaciones y, para ello se sirve de los efectos lumínicos, se trata del vehículo conductor que consigue que sus imágenes posean un aura especial, mágica.

El secreto de su trabajo radica en la complicidad que establece con el objetivo de su cámara, ya sea analógica o digital. A través de su mirada desvela los secretos mejor guardados de la mismísima naturaleza. Nieve, renos cruzando la carretera sorprendidos por un flash, hielo, frío, interiores, coches tapados por la nevada, rocas, musgo, todo denota un afán por capturar la esencia de la vida. Transforma lo cotidiano en atemporal y lo inmortaliza. En definitiva, busca la magia del momento, lo genuino dentro de lo ordinario.

Aventurera y viajera, sus fotografías son recuerdos; crea memoria. Paula Prats sorprende con una selección de imágenes brillantes, centelleantes, incluso deslumbrantes. Logra atrapar esas luces cálidas, acogidas bajo el agradecido rayo de sol, y también el reflejo más frío, tanto de día como de noche, que contrasta y realza aún más si cabe el tratamiento estético de su obra.

El trabajo de la valenciana se entrecruza con la abstracción y el minimalismo. Su intención principal no es retratar nada concreto, tan solo capturar el momento. Sus escenarios son espacios abiertos, vacíos y solitarios que invitan a reflexionar en silencio. Quietud y serenidad, Prats revela el alma de cada lugar, de cada objeto y de cada ser.

Irene Gras Cruz