Felipe Pantone

Del 5 de març a l'1 de maig
Mostra d'art i creativitat
El Convent, Espai d'art
Vila–real, Castelló

Del 5 de marzo al 1 de mayo
Muestra de arte i creativitad
El Convent, Espai d'art
Vila–real, Castellón

logo_test     logo_convent     logo_ajuntament

En procurar-se el nom de la marca líder en la codificació cromàtica corporativa, Felipe Pantone deixa constància del seu interés per reflexionar sobre els processos homologadors de la comunicació global. Indaga en el potencial subversiu de minar els llenguatges artístics, científics i electrònics practicant la hibridació, apostant per la impuresa i el contagi de mitjans tipogràfics, figuratius i abstractes.

Algunes de les seues pintures ens recorden els jocs òptics de Bridget Riley; d’altres, el formalisme de Frank Stella, però així com els op-artistes pretenien captivar l’espectador mitjançant cinètiques il·lusòries i els formalistes emfatitzaven l’autoreferencialitat de la pintura com a forma i color, Pantone reprén aquests precedents de la pintura abstracta per a anivellar-los amb el patrimoni de la cultura popular (el còmic, ciència-ficció, cyberpunk, tipografies grafiteres…) i aconseguir un llenguatge d’acord amb els temps hipermoderns.

En aquesta cerca d’una comunicació essencial, el seu lèxic tendeix a la destil·lació formal i queden matisades les al·lusions a aquests corrents tecnourbans: goles felines entre tipografies de carrer, pols expressiu versus depuració matemàtica, rates penades convertides en geometria computacional, de l’àtom al cosmos. L’univers rizomàtic i virtual en què habitem troba el seu correlat en les pintures de Pantone, una obra sensible a l’entorn, bé siga les parets d’una galeria o barandats suburbans. Com a artista del grafit, subverteix la fredor euclidiana de l’arquitectura urbana en introduir múltiples dimensions potencials i desplegar-se pels murs asèptics de les metròpolis.

La pintura actual més espontània tendeix a una obertura formal i conceptual extrema que absorbeix formes extrapictòriques heterogènies per a examinar les complexes ordidures que conformen el nostre món, només accessibles des de la fragmentació.

Anna Adell. Setdart

Al agenciarse del nombre de la marca líder en la codificación cromática corporativa, Felipe Pantone deja constancia de su interés por reflexionar sobre los procesos homologadores de la comunicación global. Indaga en el potencial subversivo de minar los lenguajes artísticos, científicos y electrónicos practicando la hibridación, apostando por la impureza y el contagio de medios tipográficos, figurativos y abstractos.

Algunas de sus pinturas nos recuerdan los juegos ópticos de Bridget Riley, otras al formalismo de Frank Stella, pero así como los op-artistas pretendían cautivar al espectador mediante cinéticas ilusorias y los formalistas enfatizaban la autorreferencialidad de la pintura como forma y color, Pantone retoma estos precedentes de la pintura abstracta para nivelarlos con el acervo de la cultura popular (el cómic, ciencia ficción, cyberpunk, tipografías graffiteras…) y dar con un lenguaje acorde con los tiempos hipermodernos.

En esa búsqueda de una comunicación esencial, su léxico tiende a la destilación formal, quedando matizadas las alusiones a dichas corrientes tecno-urbanas: fauces felinas entre tipografías callejeras, pulso expresivo versus depuración matemática, murciélagos convertidos en geometría computacional, del átomo al cosmos. El universo rizomático y virtual en el que habitamos encuentra su correlato en las pinturas de Pantone, una obra sensible al entorno, sea éste las paredes de una galería o tabiques suburbanos. Como artista del graffiti, subvierte la frialdad euclidiana de la arquitectura urbana al introducir múltiples dimensiones potenciales desplegándose por los muros asépticos de las metrópolis.

La pintura actual más espontánea tiende a una apertura formal y conceptual extrema absorbiendo formas extra-pictóricas heterogéneas para examinar las complejas urdimbres que conforman nuestro mundo, sólo accesibles desde lo fragmentario.

Anna Adell. Setdart