Marina Iglesias

Del 10 de març al 29 d'abril
Mostra d'art i creativitat
El Convent, Espai d'art
Carrer Hospital, 5
Vila–real, Castelló

Del 10 de marzo al 29 de abril
Muestra de arte y creatividad
El Convent, Espai d'art
Calle Hospital, 5
Vila–real, Castellón

logo_test    logo_convent   logo_ajuntament

PARADOXES DE LA IMATGE BÈL·LICA

Aquest projecte comença arran de dues motivacions fonamentals: la infinitat de possibilitats que ofereix l’experimentació plàstica i la investigació de l’engany que resideix en les imatges com a fruit de la confiança cega que depositem en aquestes. Així, i des de l’exploració matèrica de la pintura, pretenc indagar en la raó que fa que certes imatges capten la meua atenció i altres, en canvi, passen desapercebudes.

A partir d’aquest punt, vaig decidir centrar-me en la recerca d’imatges de tipus bèl·lic o periodístic. Entre els aspectes que m’interessaven d’aquesta classe de fotografies, el primer en què em vaig fixar va ser que en moltes apareixia el mateix element visual repetit: l’uniforme del soldat, elements arquitectònics i aeronàutics o altres vestimentes que es caracteritzaven per la seua homogeneïtat van ser alguns d’aquests motius. Vaig observar que en aquests casos la repetició d’una imatge concreta era capaç d’eradicar la personalitat individual d’un element aïllat i instaurar en el seu lloc una altra identitat plural. Sorgeix així un concepte nou: la idea de grup, de pertinença a quelcom que va més enllà dels límits de l’individu.

Així, aquest fenomen visual que relaciona subjecte i societat es va convertir en el fil conductor que em va portar a qüestionar-me l’origen d’aquestes imatges. Em vaig adonar que la repetició d’un mateix element és un fenomen purament manufacturat i, en conseqüència, un producte l’origen del qual és premeditat.

Va ser en aquest moment quan vaig començar a parar més atenció a les imatges que estava buscant i, a més dels subjectes que hi apareixien, vaig començar a fixar-me en els escenaris en què estaven localitzades. Vaig percebre llavors que gran part d’aquests espais eren naturals i que, per tant, res era produït i cap element es repetia. Es tracta de llocs orgànics en què cada component visual és únic i, en relacionar-se amb altres, genera un embull complicat, tot al contrari al caràcter simple i manufacturat dels uniformes i de les màquines en què m’havia centrat anteriorment.

Aquesta relació paradoxal entre la simplicitat aparent d’allò manufacturat que es repeteix i la imatge complicada del que és orgànic i irrepetible va suposar un altre punt de partida de l’estudi d’aquest tema. Vaig començar a investigar plàsticament i visual què suposava una cosa i l’altra, i em despertava curiositat aquesta relació entre components contraris que es donava en un gran nombre d’imatges de caràcter bèl·lic. Arran d’aquesta idea vaig decidir utilitzar també un altre tipus de referent visual, diferent del que estava emprant, i vaig seleccionar una altra classe d’imatge en què un sol element produït es presenta com quelcom orgànic a través de plans més pròxims que capturen en el seu interior formes complicades i irrepetibles.

Un altre aspecte que va captar el meu interés va ser el camuflatge, precisament perquè és en l’uniforme camuflat on s’intenta emular aquesta complexitat natural, fer simple el que és complicat. Aquesta ambigüitat formal entre elements antitètics em va portar a provar amb diferents formats, a relacionar-los entre si, i a experimentar plàsticament com complicats paisatges naturals podien ser plasmats de manera que visualment s’acostaren a l’estampat de camuflatge.

També va cridar la meua atenció com s’ha percebut la figura del guerrer enfront de la del soldat, i és que, a pesar que els separa una línia molt fina, podríem dir que el soldat sempre porta a experimentar una realitat despersonalitzada a través de la repetició d’un mateix motiu i condueix, així, a un conjunt visual. No obstant això, el guerrer té personalitat única i la seua vestimenta concorda amb el seu caràcter. No és gens estrany, per això, que el guerrer samurai tinga armadures i màscares úniques, perquè destaca per les seues qualitats irrepetibles.

Concebut com un projecte que continua en procés d’investigació, aquestes paradoxes de la imatge bèl·lica generen tot tipus de ramificacions a través de la investigació d’imatges històriques i de representacions antigues. Podria dir, aleshores, que aquesta mostra no constitueix un punt final, sinó que és la generatriu d’altres experimentacions plàstiques. Així, el fet d’intentar entendre per què certes imatges capten la meua atenció ha canalitzat aquesta investigació cap a un altre tipus de motivacions i continua fent-ho.


Marina Iglesias

 PARADOJAS DE LA IMAGEN BÉLICA

Este proyecto comienza a raíz de dos motivaciones fundamentales: la infinidad de posibilidades que ofrece la experimentación plástica y la investigación del engaño que reside en las imágenes, como fruto de la confianza ciega que depositamos en ellas. Así, y desde la exploración matérica de la pintura, busco indagar en la razón que hace que ciertas imágenes capten mi atención y que otras, sin embargo, pasen desapercibidas.

A partir de este punto decidí centrarme en la búsqueda de imágenes de tipo bélico o periodístico. Entre otros aspectos que me interesaban de esta clase de fotografías, lo primero en lo que me fijé fue en que muchas de ellas aparecía un mismo elemento visual repetido: el uniforme del soldado, elementos arquitectónicos y aeronáuticos u otras vestimentas que se caracterizaban por su homogeneidad fueron algunos de estos motivos. Observé que, en estos casos, la repetición de una imagen concreta era capaz de erradicar la personalidad individual de un elemento aislado e instaurar en su lugar otra identidad plural. Surge así un concepto nuevo: la idea de grupo, de pertenencia a algo que va más allá de los límites del individuo.

Así, este fenómeno visual que relaciona sujeto y sociedad se convirtió en el hilo conductor que me llevó a cuestionarme el origen de dichas imágenes. Me di cuenta de que la repetición de un mismo elemento es algo puramente manufacturado, y en consecuencia, un producto cuyo origen es premeditado.

Fue en este momento cuando comencé a prestar una mayor atención a las imágenes que estaba buscando y, además de los sujetos que aparecían en ellas, empecé a fijarme en qué escenarios estaban localizados. Percibí entonces que gran parte de estos espacios eran naturales y que, por consiguiente, nada era producido y ningún elemento se repetía. Se trata de lugares orgánicos en los que cada componente visual es único y se relaciona con otros generando una maraña complicada, todo lo contrario al carácter simple y manufacturado de los uniformes y las máquinas en los que me había centrado anteriormente.

Esta relación paradójica entre la aparente simplicidad de lo manufacturado que se repite y la imagen complicada de lo orgánico e irrepetible supuso otro punto de partida del estudio de este mismo tema. Empecé a investigar plástica y visualmente qué suponía una y otra cosa, y me despertaba curiosidad esa relación entre componentes contrarios que se daba en un alto número de imágenes de carácter bélico. A raíz de esta idea decidí utilizar también otro tipo de referente visual diferente al que estaba empleando y seleccioné otra clase de imagen en la que un solo elemento producido se presentaba como algo orgánico a través de planos más cercanos que capturaban en ellos formas complicadas e irrepetibles.

Otro aspecto que captó mi interés fue el camuflaje, precisamente porque es en el uniforme camuflado donde se intenta emular esta complejidad natural, hacer simple lo complicado. Esta ambigüedad formal entre elementos antitéticos me llevó a probar con diferentes formatos, a relacionarlos entre sí, y a experimentar plásticamente cómo complicados paisajes naturales podían ser plasmados de manera que visualmente se acercasen al estampado de camuflaje.

También llamó mi atención cómo se ha percibido la figura del guerrero frente a la del soldado y es que, a pesar de estar separados entre sí por una línea muy fina, podríamos decir que el soldado siempre lleva a experimentar una realidad despersonalizada a través de la repetición de un mismo motivo y convoca así, a un conjunto visual. Sin embargo, el guerrero tiene personalidad única y su vestimenta va acorde a dicho carácter. No es de extrañar por ello que el guerrero samurái posea armaduras y máscaras únicas, pues destaca por sus cualidades irrepetibles.

Concebido como un proyecto que continúa en proceso de investigación, estas paradojas de la imagen bélica generan todo tipo de ramificaciones a través de la investigación de imágenes históricas y representaciones antiguas. Podría decir, entonces, que esta muestra no constituye un punto y final, sino que es la generatriz de otras experimentaciones plásticas. Así, el hecho de buscar entender porqué ciertas imágenes captan mi atención ha ido encauzando esta búsqueda hacia otro tipo de motivaciones y continúa haciéndolo.


Marina Iglesias