Luce

Del 9 de març al 25 de maig
Mostra d'art i creativitat
El Convent, Espai d'art
Carrer Hospital, 5
Vila–real, Castelló

Del 9 de marzo al 25 de mayo
Muestra de arte y creatividad
El Convent, Espai d'art
Calle Hospital, 5
Vila–real, Castellón

logo_test     logo_convent     logo_ajuntament

La gent que acudeix a un museu, a una galeria o a un espai expositiu, busca ser objecte passiu d'una proposta concreta plantejada per un artista. Veure, jutjar, fotografiar, passar. És la contemporaneïtat en general, i l'art arrelat a l'espai urbà en concret, el que revoluciona aquesta sèrie de predicats i els posa en moviment. Toca caminar, pensar, fascinar-se, aprendre. I sota aquesta premissa, Luce ha construït una obra que s'ha desenvolupat a través de la ciutat. Si el seu origen va ser el denominat –d'una manera una mica obtusa– art urbà, aquest llibre i aquesta exposició recull el que ha acabat representant el seu plantejament creatiu: el moviment, el descobriment, la resignificació, la discreció i la magnificació a través del seu revers, la simplificació.

Hi ha dues fonts de les quals beu Luce. La primera, la ciutat. No en el seu sentit poètic o lumínic, sinó contraposant el preciosisme pretés i el glamur a una lectura purament humanista d'aquesta. La seua obra naix de recórrer, de caminar i de descobrir els carrers. Si bé la seua primera etapa com a artista es va desenvolupar sense tenir tant en compte l'espai, la seua evolució l’ha portat a l'assumpció de l'urbà com a eix de tot aquest treball. En el seu València natal, ha desenvolupat tota una geografia pròpia que ha transcendit de la mera signatura a l'experiència. El seu dispositiu expositor pot ser un fanal, un panell lumínic, la façana d'una botiga, un tendal, un balcó. Perquè per a Luce és important bussejar en la quotidianitat de la ciutadania, sense pretensions ni estètiques imposades. A més, ha pres una opció per la perifèria, per intervenir els carrers dels quals l’alertaven, dels llocs que s'eviten, que formen part d'una altra ciutat dins d'aquesta, que té trencat –a través de la bretxa social– el que se suposa que connecta totes les fronteres burocràtiques. Luce identifica la cara que vol ensenyar la ciutat i actua en la seua creu, s'amaga de les fotografies, de les xarxes socials i del preciosisme. La seua obra no cerca ser consumida, cerca ser sense més, tenir una vida pròpia. Caminar, pensar, fascinar-se, aprendre. Conta ell mateix que una vegada va repartir unes làmines perquè la gent acudira als llocs on havia actuat. Molt poca gent ho va fer, i per això, aquest conjunt d'obres que es presenten són, d'alguna manera, inèdites. Perquè, a diferència del mural o el grafit, Luce no busca que les seues intervencions siguen vistes sinó oposades i mirades.

La segona font de la qual beu és la continuada cerca per desxifrar l'aparell urbà a través de les referències, en un primer lloc, literàries, i en un segon lloc, urbanes; alguna cosa que ha sigut possible amb els viatges que li ha permés conéixer la seua carrera. L'impuls sense discurs és tan estèril com el discurs sense impuls, i la maduresa que ha emprés amb la seua obra necessita molt de l'un i de l'altre, en no poques ocasions a més, nodrit d'altres artistes que l’han acompanyat.

Amb tot això, aquesta referència que es presenta arriba en un moment interessantíssim de l'obra de Luce, que està més en moviment que mai. Resulta absurd buscar-li influències, igual que grans constants. Des que va abandonar la mera signatura, la seua producció artística s'ha tornat exponencial, i recorre –com es pot veure en les obres que recull aquest catàleg– l'urbà i el privat, el crític i el poètic, la presència i l'absència, la llum, l'ombra, la llum en l'ombra i l'ombra en la llum, sempre des de la clandestinitat. Com a fil conductor, trobaran el descobriment, el joc i la resignificació. Una rutina artística tan àmplia i carismàtica que pot banyar una carrera artística especialment prolífica i plural. Malgrat els anys, Luce té una aposta per continuar sorprenent-se i il·lusionant-se, perquè és la conseqüència natural d'una mirada que busca impulsivament desxifrar allò que l’envolta. Seguir en moviment, «perdent el temps per a guanyar espai», com resa una frase de Francesco Careri, una d'aquelles referències en les quals busseja. El valor de l'obra de Luce es podria resumir, per tant, en això: en un art que no és passiu i que no para. Si, de manera personal, poguera donar un consell a qui la vulga explorar els diria que feren el mateix que ell amb els carrers: recorreu-la, pareu i mireu per a posar-vos en moviment; descobriu, jugueu, resignifiqueu; busqueu més enllà i no fotografieu; retingueu i adapteu els discursos que cregueu convenient al vostre caminar. Perquè al cap i a la fi, l'objectiu de Luce amb la seua obra, més enllà d'alimentar la seua curiositat i el seu imaginari personal, és donar-li a la perifèria el valor que menyspreem en la nostra manera de relacionar-nos amb el carrer. Alceu la mirada, i a jugar!

"Descobrir, jugar, resignificar". Text d'Álvaro García Devís

La gente que acude a un museo, a una galería o a un espacio expositivo, busca ser objeto pasivo de una propuesta concreta planteada por un artista. Ver, juzgar, fotografiar, pasar. Es la contemporaneidad en general, y el arte arraigado al espacio urbano en concreto, el que revoluciona esta serie de predicados y los pone en movimiento. Toca andar, pensar, fascinarse, aprender. Y bajo esta premisa, Luce ha ido construyendo una obra que se ha desarrollado a través de la ciudad. Si su origen fue el denominado -de una manera algo obtusa- arte urbano, este libro y esta exposición recoge lo que ha acabado representando su planteamiento creativo: el movimiento, el descubrimiento, la resignificación, la discreción y la magnificación a través de su reverso, la simplificación.

Hay dos fuentes de las que bebe Luce. La primera, la ciudad. No en su sentido poético o lumínico, sino contraponiendo el preciosismo pretendido y el glamour a una lectura puramente humanista de la misma. Su obra nace de recorrer, de andar y de descubrir en las calles. Si bien su primera etapa como artista se desarrolló sin tener tan en cuenta el espacio, su evolución le ha llevado a la asunción de lo urbano como eje de todo ese trabajo. En su València natal, ha desarrollado toda una geografía propia que ha trascendido de la mera firma a la experiencia. Su dispositivo expositor puede ser una farola, un panel lumínico, la fachada de una tienda, un toldo, un balcón. Porque para Luce es importante bucear en la cotidianidad de la ciudadanía, sin pretensiones ni estéticas impuestas. Además, ha tomado una opción por la periferia, por intervenir las calles de las que le alertaban, de los lugares que se evitan, que forman parte de otra ciudad dentro de la misma, que tiene roto -a través de la brecha social- lo que se supone que conecta todas las fronteras burocráticas. Luce identifica la cara que quiere enseñar la ciudad y actúa en su cruz, se esconde de las fotografías, de las redes sociales y del preciosismo. Su obra no busca ser consumida, busca ser sin más, tener una vida propia. Andar, pensar, fascinarse, aprender. Cuenta él mismo que una vez repartió unas láminas para que la gente acudiera a los sitios donde había actuado. Muy poca gente lo hizo, y por eso, este conjunto de obras que se presentan son, de alguna manera, inéditas. Porque, a diferencia del mural o el grafiti, Luce no busca que sus intervenciones sean vistas sino encontradas y miradas.

La segunda fuente de la que bebe es la continuada búsqueda por descifrar el aparato urbano a través de las referencias, en un primer lugar, literarias, y en un segundo lugar, urbano; algo que ha sido posible con los viajes que le ha permitido conocer su carrera. El impulso sin discurso es tan estéril como el discurso sin impulso, y la madurez que ha emprendido con su obra necesita mucho de uno y otro, en no pocas ocasiones además, nutrido de otros artistas que le han acompañado.

Con todo esto, esta referencia que se presenta llega en un momento interesantísimo de la obra de Luce, que está más en movimiento que nunca. Resulta absurdo buscarle influencias, igual que grandes constantes. Desde que abandonó la mera firma, su producción artística se ha vuelto exponencial, y recorre -como se puede ver en las obras que recoge este catálogo- lo urbano y lo privado, lo crítico y lo poético, la presencia y la ausencia, la luz, la sombra, la luz en la sombra y la sombra en la luz, siempre desde la clandestinidad. Como hilo conductor, encontrarán el descubrimiento, el juego y la resignificación. Una rutina artística tan amplia y carismática que puede bañar una carrera artística especialmente prolífica y plural. A pesar de los años, Luce tiene una apuesta por seguir sorprendiéndose e ilusionándose, porque es la consecuencia natural de una mirada que busca impulsivamente descifrar aquello que le rodea. Seguir en movimiento, «perdiendo el tiempo para ganar espacio», como reza una frase de Francesco Careri, una de aquellas referencias en las que bucea. El valor de la obra de Luce se podría resumir, por tanto, en esto: en un arte que no es pasivo y que no para. Si, de manera personal, pudiera dar un consejo a quien la quiera explorar les diría que hicieran lo mismo que él con las calles: recórranla, paren y miren para ponerse en movimiento; descubran, jueguen, resignifiquen; busquen más allá y no fotografíen; retengan y adapten los discursos que crean conveniente a su propio caminar. Porque al fin y al cabo, el objetivo de Luce con su obra, más allá de alimentar su curiosidad y su imaginario personal, es darle a la periferia el valor que despreciamos en nuestra manera de relacionarnos con la calle. Levanten la mirada, ¡y a jugar!

"Descubrir, jugar, resignificar" Texto de Álvaro García Devís